voluntat
1 f. [FS] [LC] [PE] [PS] Facultat de voler, potència de l'ànima que ens mou a fer o a no fer una cosa. L'home té sensibilitat, intel·ligència i voluntat. Una voluntat enèrgica, fèrria, ferma, inflexible, indomtable. Una voluntat feble, flaca. No tenir força de voluntat. Mancat de voluntat.
2 1 f. [LC] Acte d'aquesta potència, intenció determinada de fer o de fer fer alguna cosa. Fer la seva voluntat. Aquesta és la meva voluntat. Si no ho he fet no ha estat per manca de voluntat. Conformar-se a la voluntat d'algú. Que la voluntat de Déu sia feta. És un home que sempre vol que es faci la seva voluntat. Fer algú les coses a tota sa voluntat.
2 2 [LC] a voluntat loc. adv. Quan o com hom vulgui. Un deute pagable a voluntat. Pot estrènyer-se o afluixar-se a voluntat.
2 3 [LC] darreres voluntats d'algú Allò que vol que es faci després de la seva mort.
2 4 [LC] tenir bona voluntat Tenir bona predisposició envers alguna cosa, tenir bones intencions. Treballar amb bona voluntat. Homes de bona voluntat.
2 5 [LC] tenir mala voluntat Tenir mala predisposició envers alguna cosa, tenir males intencions.
2 6 [SO] voluntat general Expressió de la síntesi organitzada de les llibertats de tothom.
2 7 [PO] voluntat social predominant Resultat efectiu de les voluntats de les persones que integren una comunitat.
2 8 f. [LC] Consentiment, assentiment d'algú. Va vendre el mas sense la voluntat dels seus pares.
3 f. [LC] Afecte1 1 i 2. Li porto molta voluntat.
